Des d'ICV-EUiA hem impulsat una petició de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries en el qual sol•licitem al Consell dictamen sobre l’adequació a la Constitució i a l’Estatut del “Projecte de Llei de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics”.
Ho hem fet motivats per la preocupació que ens provoca tant la forma de la tramitació com el fons del contingut d’aquesta Llei.
Ho hem fet per la responsabilitat que ens atorga ser diputats i diputades del Parlament de Catalunya i constatar que hi ha drets fonamentals dels ciutadans que es poden veure vulnerats. Aquesta és la nostra feina.
Bàsicament:- Aquesta llei és un nyap, una falta de respecte al Parlament i a la ciutadania, un frau democràtic, d’un govern que creu que ho pot fer tot, en qualsevol moment i de qualsevol manera. (i per suposat amb qui vol, el PP).
- Per CiU el Parlament és una cambra de simple ratificació, que li fa més nosa que una altra cosa.
- Iniciativa Verds-Esquerra Unida utilitzarem tots els mitjans polítics i jurídics al nostre abast per defensar els drets de la ciutadania.
I si tenim indicis de què aquesta llei pot vulnerar drets establerts per la CE i l’EAC (que són la base del contracte social de les administracions amb la ciutadania) no dubtarem en portar les lleis que faci falta al CGE. És la nostra responsabilitat.
Ni obstruccionisme ni retard:
- Qui practica obstruccionisme és CiU, obstruccionisme al debat parlamentari i obstruccionisme als drets dels ciutadans.
Les lleis òmnibus volien facilitar la vida als ciutadans, aquesta llei la complica (taxes vàries especialment justícia i farmàcia), RMI, funció pública... especialment a les persones més pobres i als treballadors públics, que s’han convertit en ostatges del Govern.
- Com pot dir el Govern que es deixen de recaptar 30M d’euros per retardar un mes l’aprovació de la llei, quan si CiU hagués presentat els pressupostos quan tocava ja n’haurien recaptat 60!
- Si el Govern vol recaptar 30M als mes que no els vagi a buscar a les persones malaltes, ni amb taxes abusives i d’accés a la justícia, sinó on hi ha riquesa: als bancs, a les nuclears i a les grans fortunes tal i com li hem plantejat.
Arguments:
Pel que fa a la forma:
- Aquesta llei és un exemple més de la degradació de la qualitat democràtica i del procés parlamentari.
Les lleis de mesures són el complement dels pressupostos. En aquestes lleis, anualment, s’estableixen els canvis fiscals, les mesures jurídiques relatives a les finances de la Generalitat, les taxes i els preus públics. L’acord CiU-PP s’extralimita en les funcions d’una llei de mesures i és una agressió democràtica: a les facultats legislatives del Parlament i al dret de la ciutadania a participar.
Han convertit la llei de mesures en una 6a llei òmnibus:
El Govern vol aprovar, mitjançant la llei de mesures, un seguit de modificacions que afecten a lleis (32 modificacions normatives) que res tenen a veure amb les mesures fiscals i financeres. Per exemple: el Centre d’Estudis d’Opinió, la Llei d’Universitats, la Llei de museus, del Conca, de l’ICIP, del Memorial, la Llei del dret a l’habitatge... I fins i tot es modifiquen algunes lleis òmnibus acabades d’aprovar! I algunes modificades a través d’esmenes de CiU.
Es modifiquen lleis sense cap tràmit de participació ciutadana ni audiència als interessats, ni compareixences al Parlament; amb un tràmit parlamentari (en el cas de les esmenes de CiU) de 48h entre que es presenten i s’aproven en comissió, que impedeix realitzar un treball parlamentari mínimament rigorós.
Algunes d’aquestes llei, com la del dret a l’habitatge o la llei de la RMI van ser aprovades després d’un procés d’elaboració amb participació i un llarg debat parlamentari.
- A més, a través de les esmenes de CiU, el Govern ha creat un seguit de taxes noves, que no estaven en el projecte de llei original, i n’ha modificat d’altres sense les corresponents memòries econòmiques.
- Màquines per vendre de tabac en botigues de conveniència.
- Taxa d’acreditació de formació sanitària.
- Certificat fabricació de principis actius farmacèutics (genèrics).
Modificacions de taxes ja existents però que no estaven en el projecte de llei:
- Examen d’obres cinematogràfiques, anuncis al DOCG, la fiança que han de pagar les empreses extractives, taxa de residus, per inspecció sanitària.
No es tracta d’una llei de mesures, sinó d’una nova llei òmnibus.
És una falta de respecte al Parlament i a la ciutadania, d’un govern que creu que ho pot fer tot, en qualsevol moment i de qualsevol manera. (i per suposat amb qui vol, el PP)
Per CiU el Parlament és una cambra de simple ratificació, que li fa més nosa que una altra cosa.
Pel que fa al fons i contingut de la llei:
Sol•licitem al CGE que dictamini sobre possibles vulneracions de drets i principis rectors constitucionals i estatutaris, pel que fa a:
- La modificació de la Renda Mínima d’Inserció i la llei de prestacions socials de caràcter econòmic.
Què podrien vulnerar els drets de les persones a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics (art.30 EAC), la garantia de l’assistència i les prestacions socials suficients en les situacions de necessitat a tots els ciutadans, especialment en cas de falta de feina (art.41 CE).
- La modificació de la llei del dret a l’habitatge (redueix i limita els ajuts al lloguer).
Què pot vulnerar el dret a l’habitatge (art.26 CE) i l’accés a l’habitatge que han de facilitar els poders públics (art. 47 EAC).
- Totes les disposicions relatives a la normativa de funció pública: drets sindicals, suspensió de pactes i convenis sindicals, reduccions unilaterals de condicions de treball (dies assumptes propis, compatibilització jornada laboral i vida familiar, reducció de jornada i salari del 15% pel personal interí)...
Què poden vulnerar les disposicions constitucionals i estatutàries en matèria de drets sindicals, de legislació laboral, de l’estatut de la funció pública o del dret a la negociació col•lectiva.
- Les taxes en l’àmbit de l’administració de justícia.
Què suposa una barrera d’accés a la justícia, el dret a la tutela efectiva de la justícia i que pot suposar una doble imposició en relació a d’altres taxes de l’Estat.
La introducció de taxes i preus públics per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’Administració de justícia, suposa d’una part, una limitació objectiva al dret a la tutela judicial efectiva i a l’accés en condicions d’igualtat a la justícia, tant més quan es pretén fer pagar taxes fins i tot per exercir el dret a que s’executi una Sentència ferma, o a interposar un recurs contra una Sentència que es consideri no ajustada a dret, o per que es faci complir i executar a l’administració pública els seus propis actes administratius, i d’altra part, suposa en molts casos una doble imposició, per tal com l’administració central de l’Estat ja té establertes taxes per exercici d’accions judicials per part de empreses que superin determinats beneficis o obliga a fer dipòsits per interposar determinats recursos.
- La taxa sobre les receptes o impost sobre la malatia.
Què pot suposar també una doble imposició sobre els medicaments i que és una barrera d’accés a les prestacions de la sanitat.
Així mateix la introducció de la taxa per l'expedició i dispensació de receptes mèdiques i ordres de dispensació de tractaments farmacèutics, suposa de forma objectiva una limitació al dret a la salut, una sanitat pública accessible a tothom i al dret a l’assistència social, no sent acceptable que l’accés a drets declarats fonamentals i bàsics, dins d’un servei públic i d’accés universal es puguin condicionar al pagament per la seva prestació; d’altra part, si el que es vol és limitar la despesa farmacèutica, cal recordar que correspon als metges determinar si un medicament és necessari o no, i fixar-ne les dosis i correspon als responsables del sistema sanitari establir mesures per reduir-ne els costos i evitar el malbaratament de medicaments.
Cal recordar que:
Pel que fa als drets reconeguts a l’Estatut el dictamen del CGE és vinculant.
Mai fins ara s’havia sol•licitat Dictamen del CGE a la llei de mesures fiscals i financeres.
Mai la tramitació de la llei de mesures s’havia separat de la tramitació de la llei de pressupostos. De fet, la llei de pressupostos inclou ingressos previstos en la llei de mesures que no s’haurà aprovat o que no s’acabaran aprovant.
